.
Foto del pòdio de l'Europeu de Jiu-Jitsu, on Carlos Vidal va fer tercer. El que hem dedique a fer quan no estic fent faena és entrenar Jiu-Jitsu Brasiler.
Este art marcial, segons la Wiki "El Jiu-Jitsu brasileño o Gracie Jiu-jitsu es un deporte de combate que se centra en todas las técnicas de artes marciales japonés, agarres y especialmente la lucha en el suelo, donde el objetivo es ganar una posición dominante en el piso y usando luxaciones de las articulaciones y estrangulaciones (principalmente las sanguíneas) forzar al oponente a rendirse o dejarlo inconsciente dependiendo en la técnica de sometimiento usada."
Mes informació a http://es.wikipedia.org/wiki/Brazilian_Jiu_Jitsu.
Per practicar este art marcial he de desplaçar-me a Alacant a diari, al Climent Club (www.climentclub.es), on el meu mestre, Agustín Climent, m'ensenya este noble art. El meu mestre, pesant 20 Kg. menys que jo, és capaç de finalitzar-me (fer que hem rendisca) tantes vegades com ell vol en 5 minuts. El que resulta un poquet sacrificat però es molt gratificant.
A més, duc uns quants mesos entrenant a un grup a Castalla, que espere que en poc de temps siguen millor que jo. Tenen condicions i ganes, esperem que continue.
Em perc amb la intro, però era necessària per que entendre de que va.
A Lisboa es celebrava el Torneig més important de Jiu Jitsu Brasiler d'Europa i jo tenia moltes ganes d'anar. No sols participa gent de tot Europa sinó també hi participaven americans, japonesos i brasilers que són les estrelles de l'esport.
Vaig entrenar molt durant 3 mesos (dos vegades diàries durant prou de temps) i en vaig inscriure en categoria "Blue Belt" (que es el grau que tinc) "Medio Pesado" (fins 88 Kg) y també a Categoria Absoluta (sense limitacions de pes).
Dissabte vaig participar a la categoria absoluta (crec que hi havien un 57 lluitadors) i vaig lluitar contra un "portugués" que pesava uns 10 Kg més que jo. No es molt ja que, el que va entrar darrere de mi pesaria un 30 Kg més que jo.
Vaig tindre sort en el rival però al combat vaig acabar perdent a les punts després de tindre el combat a l'abast de la ma. Una pena però vaig apendre molt, que es al que vaig.
El diumenge en tocava la meua categoria de pes. Vaig lluitar contra un "Finlandes", al que vaig començar guanyant a les punts. Al final del combat va aconseguir fer-me una palanca al braç, però vaig poder aguantar fins que es va acabar el temps.
En va deixar el braç un poc mal parat, però el xic de l'organització en va dir que el meu pròxim rival estava lesionat o una cosa per l'estil (no parle be l'anglés).
Tenia temps per recuperar-me i passava directament a semifinals que en tocaria amb un lluitador Suís. Este combat el vaig perdre a les punts, després d'atendre'm el metge per ficar-me un dit a l'ull accidentalment i vaig quedar tercer.
El meu objectiu no era aconseguir una medalla o guanyar sinó superar els estres del pavelló ple de gent, de l'espera del combat, del rival, del jueu, de les expectatives fetes, de la por a trencar-te alguna cosa o es deixen inconscient... i estic començant a superar-ho i eixe és el meu premi. Que ningú es pense que soc una estrella, perque estic molt llarg.
Un abraç.
Carlos.
.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
